El passat 30 de
gener celebràvem com ja fa un bon grapat d’anys la festa del DENIP (Dia Escolar
de la No violència i la Pau).
Com tots sabeu,
al llarg del matí els diferents col·les ens reunim en els diferents centres de
la localitat per celebrar de manera conjunta el Dia de la Pau. Enguany havíem
assajat diferents danses que ballaríem juntament als companys i companyes dels
altres col·les del poble: Infantil havia preparat la dansa “Punta-taló” mentre
que Primària ballaria “El Patatuf”. A més a més, la cançó que enguany cantaríem
tots junts seria “Ningú no comprén ningú”. Doncs bé, com ja sabeu i a causa del
fort vent que eixe dia feia a Cocentaina, es van haver de suspendre els actes a
l’aire lliure, però no la celebració d’este dia tan important, perquè a l’hora
del pati esmorzàrem les ja tradicionals coques de xocolate amb el colom i
ballàrem les danses que havíem assajat dies arrere.
El vent també va
provocar que l’oració de la vesprada que tots els anys portem a terme en la
placeta de la creu s’haguera de fer dins l’església del Convent. Al llarg del
matí assistiren ESO i Primària i per la vesprada els xiquets i xiquetes d’Infantil.
En l’oració dels més majors del col·le vam conéixer diferents situacions que es
donen en el món relatives a la Pau gràcies a una magnífica representació a
càrrec d’Óscar -el profe de religió d’ESO- que interpretava el paper d’un iaio,
i Jordi, Carla, Axel, Natxo i Nadia que feien dels seus néts. Continuàrem amb
tres oracions originàries del judaisme, l’islam i el cristianisme que llegiren
alumnes de 3r, 4t i 5é de primària. I per a finalitzar, resàrem tots junts el
Pare Nostre demanant ser constructors de pau allà on estiguérem.
En l’oració dels
més menuts van treballar a partir d’un mural que elaboraren al llarg de la
setmana amb motius relatius a la pau i a l’amistat, recordant la importància de
tindre sempre unes mans obertes per abraçar, acariciar i acollir a l’altre.
Treballem tots i
totes per fer un món on la PAU siga una cosa d’allò més habitual i quotidiana i
no quelcom extraordinari o que se n’ix del que és normal.
